ÉS POTABLE LA MOSTRA D´AIGUA?

Al laboratori analitzem la potabilitat de mostres d´aigües aportades per els alumnes amb una tècnica d´enrequiment. Posem un volum de mostra a incupar amb dos brous, primer amb TSB DOBLE CONCENTRAT
durant 2 hores a 30ºC i després amb 50 ml de BROU McConkey durant 18 hores.

El Brou Mc Conkey és un bon sistema d´enrequiment per bacteris coliforms. En la seva formulació trobem bilis bovina com a inhibidor dels bacteris gram + i com a indicador de la fermentació de la lactosa el porpra de bromocresol

Veiem la diferència entre un aigua no contaminada ( color fosc) en la que no s´ha fermentat la lactosa  i el medi no ha fet cap canvi de coloració i un aigua no potable en la que degut al procés fermentatiu dels bacteris coliforms l´indicador ens vira de porpra a groc.

Caldrà fer la confirmació de la presència de coliforms mitjançant una sembra en placa i/o tub en el medi McConkey . Preparem medi, i amb una nansa de kolle fem una sembra en superfície sobre la placa i sobre un tub.

La nansa de kolle presenta un petit cercle uqe permet agafar una petita quantitat de mostra que serà transferida al medi que desitgem.

Es confirma la presència de bacteris coliforms per incubació del medi a 37ºC durant 24 hores. El tub sembrat s´incuba a 44ºC ja que a aquesta temperatura només es suportable per el bacteri E.coli.

Podem observar bacteris vermellosos. E coli presenta un halo de precipitació al seu voltant que permet el seu reconeixement.

També s´ha fet una sembra en medi agar KF per estreptococs ,per la identificació d´enterococs en l´aigua. Aquests bacteris són gram + i en el medi KF adquiereixen una coloració vermellosa. El resultat obtingut mostra la presència de poques colònies.

Les colònies crescudes ens confirmen la no potabilitat de l´aigua assajada.

COM FER DILUCIONS D´UNA MOSTRA D´AIGUA MOLT CONTAMINADA

Si la mostra d´aigua que volem analitzar està molt carregada de microorganimes haurem de fer dilucions decimals per anar disminuint la quantitat de microorganimes presents. Per fer això farem un banc de dilucions. El diluyent que utilizem és el Ringer, una solució salina, que ens permetrà aconseguir cada vegada un nombre més petit de microorganismes.

Com es preparen els tubs?

Col·locarem 9 ml de Ringer estèril en cada tub
i traspassarem un mil·lilitre  de mostra amb una micropipeta a cada tub procedent de la dilució anterior. D´aquesta manera haurem preparat dilucions decimals consecutives .

De la nostra mostra d´aigua vam preparar 5 dilucions decimals cosecutives i vam sembrar
0, 1 ml en la superfície de tres plaques de TSA, agafant les tres darreres dilucions.

Els resultats es mostren en les imatges següents, ordenades de la diució més diluida a la més concentrada.

Es pot apreciar fàcilment la disminució en el nombre de colònies a mesura que la mostra és més diluïda. El recompte el realitzem en la placa de dilució -5 ja que és en aquesta on el nombre de colònies està comprès entre 30 i 300.
El resultat s´expresa com ufc/ml mostra.

Càlcul:   60 colònies. 1000000  =    6exp 7ufc/ml
                        0,1 ml

En aquesta placa hem fet un recompte de bacteris aerobis i anaerobis facultatius presents en un aigua de riu.

PRESA D´UNA MOSTRA D´AIGUA RESIDUAL

Ens vam desplaçar fins al riu Besòs no gaire lluny del centre per realitzar una presa de mostra d´aigua del riu.

Vam fer mesures de diferents paràmetres : pH, concentració d´oxigen, terbolesa, conductivitat així com una valoració de la qualitat biològica de l´aigua en funció dels macroinvertebrats observats i capturats.

Posteriorment al laboratori es faran   les anàlisis químiques i microbiològiques. Buscarem la presència de certs contaminants com: nitrats, nitrits, fòsfor, DQO i quantificarem i identificarem  els bacteris  coliforms, enterococs, clostridium i pseudomones.

Deixo aquesta presentació sobre com es va desenvolupar la sortida.

PRESA DE MOSTRES D´AIGÜES on PhotoPeach

ELS FONGS QUE  RESPIREM

L´aire de les habitacions  conté una gran quantitat de fonsgs i llevats. Aquests microorganismes es troben suspesos en petites partícules com pols  que els transporten i els acaben dipositant sobre les superfícies.  La quantitat de fongs i llevats depèn de diferents factors com  la presencia de sistemes de renovació de l´aire, higiene de l´estança, materials com cortines o catifes , tipus de vegetació present a l´ exterior .

Els fongs són organismes pluricel·lulars i estan constituïts per una sèrie de filaments ramificats anomenats hifes que s’enllacen entre elles format el miceli. Aquest té una part aèria on es troben les espores.

Segons la NTP 488 sobre la qualitat de l´aire interior  entre les espècies més comuns que es poden trobar en l´aire d´una habitació trobem:

1.        Cladosporium sp.

2.       Penicillum sp

3.        Levaduras rosas y blanques.

4.      Aspergillus sp

5   Alternaria

Hem recollit mostres de l´aire del laboratori de microbiología i a partir de les coloracions de les plaques i les  visualitzaciones al microscopi intentarem esbrinar si trobem algún d´aquests gèneres de fongs

Com hem recollit les mostres al laboratori? Quins resultats obtenim?

Hem agafat una placa de cultiu de Rosa bengala y una altra placa d’ Agar TSA y las hem posat sobre la nostra taula. Les obrim i deixem les tapes al seu costat, es molt important evitar corrents d’ aire al voltant de les plaques. Les deixem obertes uns 15 minuts per que els fongs que hi hagi a l’ aire es dipositin a la superfície de les plaques. Després les podem tancar i donar-lis la volta. La de Rosa Bengala la deixem a temperatura ambient durant 5 dies, i la de TSA la fiquem a l’ estufa de cultius a 37ºC durant 24-48 hores. Amb aquest mètode fem que creixin els microosganismes. Al tornar dels 5 dies ya ens han crescut, així que ja podem comptar les colònies. En la placa TSA ens han crescut bacteris i fongs, 41 ufc/placa en 15 minuts. Com que el límit que ens hem fixat  són 15 ufc/placa, llavors determinem que al nostre laboratori hi ha excés de contaminació.

 La placa Rosa Bengala la veureu a continuació:

Ens han crescut 13 ufc/placa en 15 minuts.

El fong de color verd només hi ha 1ufc/placa té una mida de 2 mm i per el seu aspecte creiem que pot ser un penicillium o fusarium.

El fong del seu costat hi han 6ufc/placa i té una mida de 1,5 a 2,5 mm, creiem que es penicullium o aspergillus.

L’ últim gènere és de color groc i blanc i està al costat d’ un llevat vermell. Té una mida de 2 mm i pensem que pot ser penicillium o alternaria.

Només visualitzant la placa no tenim suficient información de quin fong és exactament, per aixó després posem cada gènere en un portaobjectes i l’ observem al microoscopi.

Visualitzem al microscopi als dç aquests fongs

Podem observar les conidioespores presents en elsgèneres aspergillus i peniciliium

Podem observar conidis diferenciats i segmentats acabats en pics. Aquesta forma delsconidisens fa pensar en el gènere alternaria

Fotografies i text de les alumnes Verònica Quilez i Vanessa Salvador

Cicle formatiu laboratori 2015

Per poder trobar més informació es poden consultar les NTP publicades per INSHT

.http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/FichasTecnicas/NTP/Ficheros/401a500/ntp_488.pdf

CONTAMINACIÓ A LES TAULES DEL LABORATORI

MOSTREIG DE LES TAULES DEL LABORATORI DE MICROBIOLOGIA

Estan molt brutes les taules de treball? Com podem mesurar aquesta contaminació microbiològica?

El laboratori de microbiologia ha de ser una zona neta, cal tenir un programa de desinfecció  que mantingui aquesta àrea en bones condicions. La finalitat serà evitar que l´ambient , materials i persones es contaminin.També ens permetrà avaluar l´estat higiènic de la zona de treball.

Com ho farem? És molt senzill, en el mercat trobem dos tipus de plaques que ens permeten fer aquesta tasca. Les plaques de Rodac i els laminocultius. Aquí tenim dues imatges:

RODAC

LAMINOCULTIU

La placa de Rodac té una superfície de 25 centímetres quadrats i l´agar sobresurt perquè pugui ser pressionat sobre la superfície a mostrejar. Una vegada posats en contacte placa i superfície ja la podem incubar a l´estufa. El laminocultiu funciona amb el mateix principi,conté dues làmines d´agar de 10 centímetres quadrats, el que en permet fer dues anàlisis alhora.

El següent vídeo ens mostra com utilitzar una placa de RODAC

Ara veurem els resultats obtinguts en les taules del nostre laboratori

El medi utilizat en la placa de Rodac és TSA aquí creixeran  microorganismes aerobis mesòfils. Hem fet un mostreig inicial i un altre després de netejar amb detergent la taula.

La reducció de les colònies es significativa, encara que podem visualitzar creixement després de la neteja.









Veurem els resultats del laminocultiu abans del procés de neteja.. El que hem utilitzat contenia dos medis, una cara d´un medi general TBX i l´altra de VRBG per detectar el creixement
 d´enterobacteris

Observem poques colònies de color vermell , moltes menys que en l aplaca de Rodac. En el medi VRBG no ha crecut cap colonia.

Fotografies realitzades per Myriam Camacho.
Cicle formatiu de laboratori 2015.

Més informació de com realitzar un mostreig de superfícies en el següent document.
http://www.cienytech.com/catalogos/Microbiologia/Controlsup.pdf

TINCIONS I VISUALITZACIÓ AL MICROSCOPI

LES TINCIONS DE CÈL·LULES I MICROORGANISMES



En microbiologia les visualitzacions al microscopi han d´anar acompanyades de la tinció de les cèl·lules per poder-les visualitzar. 
Els alumnes han agafat mostres de diferents tipus de cèl·lues  i les han tenyit amb colorants específics, això ens permet visualitzar la seva morfologia.




Cèl·lules de la galta interna de la boca

Tinció simple amb blau de metilè

Visualització del llevat Sacharimices cerevisiae

Llevat utilitzat en moltes fermentacions alimentàries com la del pa, vi cervesa.La modificació genètica  ha servit per millorar molts procesos industrials , participant també en la producció de biocombustibles com el bioetanol.
Per saber-ne més:
http://seresmodelicos.csic.es/llevat.html








Tinció Gram de Bacillus sp

Microorganimes GRAM +, de morfologia bacilar. Es generador
 d´endoespores  fet que el fa molt resisitent quan les condiciones no són les apropiades per el seu creixement.










Tinció Gram Micrococus luteus

Microorganimes GRAM + agrupats en tètrades normalment.Les seves colònies són de color groc quan creixen sobre agar TSA.








Fotografies de Yolanda Gallardo.
Cicle formatiu de laboratori 2014.